Tardor

Cal vendre la tardor: plantem més arbres de fulla caduca.

No tinc temps

Els temps canvien: fa més d'un segle els treballadors reclamaven la jornada laboral de 8 hores; avui en dia ni la reclamen tampoc.

Implícits

«Els implícits sempre van a favor de les posicions dominants».

Isidor Martí, Plurilingüisme europeu i llengua catalana.

Audiència

La llar de les persones i les entitats que ho fan tot per l'audiència ¿no hauria de ser per ventura l'Audiència Nacional?

Hacendado

L'hisendat que hi ha darrere de la marca Hacendado ¿que no és per ventura el senyor Campbell?

Publicitat

Literatura audiovisual.

Cavall de Troia

Darrere de l'operació que s'esdevé quan els xiquets prenen al cap de les mil L'Odissea a l'escola i, en comptes d'Homer, lligen Hómer, no hi ha només un simple canvi d'accent i una aspirantització de la hac.

Menjar bé

Anem amb cura: menjar científicament pot ser indigest.

El dinosaure de Monterroso

Hi ha un conte famós d'Augusto Monterrosso que diu: "Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era". Durant molts anys hom ha intentat saber a què es referia l'autor. Doncs bé: el títol d'un llibre que ha publicat enguany la Universitat de València dóna clarícies d'aquest codi tan enigmàtic; es tracta de Feixistes, rojos i capellans, de Ramir Reig i Josep Picó. De tota manera, la resolució del cas deixa les portes obertes a tres possibilitats: Manuel Fraga, Fidel Castro i Joan Pau II.

Salut

No és bo que les sales d'espera esdevinguen sales d'esperança.

El codi Da Vinci

«¿Què passa (...) si surten unes proves científiques persuasives que demostren que la versió de l'Església sobre la història de Crist és poc acurada, i que la història que no s'ha explicat mai és en realitat la història més gran que mai s'haja venut?»

La culpa de l'èxit del llibre la té en part el senyor Constantí el Gran. Que al cel sia.

«Protesta contra la política educativa oficial»

«Les suposades millores curriculars, imposades sense raonar ni escoltar raons, no solament són, en el fons, una mala imitació de mètodes i sistemes que han tengut l'efecte malèfic de transformar les escoles i universitats britàniques, abans enveja del món civilitzat, en centres d'universal mediocritat compartida; preconitzen també unes vàlues nacionals espanyolistes de pinyó fix que en realitat comporten la negació de les nostres vàlues seculars.»

«(...) la desastrosa era Thatcher (...) va arrasar (els departaments d'humanitats britànics) a força de dogmatisme.»

«Els hereus "espirituals" de la senyora Thatcher mantenen a ultrança el dogma que únicament val allò que cotitza en borsa o té un preu fix de mercat. (...) De forma paral·lela, semblen condemnar tot el que fomenti un pensament articulat: la filosofia, les ciències socials, les humanitats, la literatura. No debades els llepaculs o "servils" decimonònics s'exclamaven: "Lejos de nos, señor, el abominable vicio de pensar".

Albert Hauf i Valls, Estudis Baleàrics 72/73 (Separata), Institut d'Estudis Baleàrics, 2002.

Com anul·lar llengües. Les beceroles

Molt bé, d'acord: l'Estatut valencià, quan exposa en l'article seté que els idiomes oficials són «el valencià i el castellà», no diu enlloc que la llengua oficial del país siga la mateixa que la de Catalunya i les Illes. Però no diu enlloc tampoc que siga una llengua diferent. Doncs bé: n'hi han que són extremistes quan els interessa -i no em referisc a ETA, sinó a l'Estat- i es decanten per la darrera opció sense mirar ni cara ni ulls. A aquells que segueixen pensant que els noms són una qüestió secundària, aquesta actuació del Govern no només els desmunta l'argumentació, sinó que dóna clarícies de la seua tendència centralista. Jo trobo que a eixa gent els picaria molt si, sent el «castellano» la llengua oficial de la major part de la Península, consideraren l'«español» una llengua diferent pel simple fet de tindre un nom diferent; i no dic res en cas que els andalusos tingueren com a llengua oficial l'«andaluz». Segur que l'Estat ja haguera entés que l'«andaluz» és «castellano». ¿I com és que el «valencià» no és que no el consideren «català», sinó que damunt el consideren diferent? Eixa manera de procedir delata la mentalitat del Govern espanyol. Tot i que avui en dia no li tinc cap gran mania a l'Estat espanyol, llevat de la que em rebel·la pel fet que és un opressor com qualsevol altre, veig ben clar que els meus drets lingüístics, si no és prou que me'ls haja anat esbocinant de mica en mica durant segles, no només no me'ls empara en un "estat del benestar" que em ven a tothora, sinó que damunt me'ls esmicola encara més. Sincerament, en el tema de la llengua no em sento espanyol. I m'esgarrifa pensar que encara em sento més poc representat lingüísticament pel Govern valencià. Si teniu més d'un dit de front, no tardareu a comprovar l'estratègia que s'amaga darrere d'aquestes "esllavissades" que ens van encolomant amb píndoles: «En la Comunitat Valenciana (llegiu-ho amb el so de la zeta espanyola), en castellà (Ho escriurien en valencià per no ferir sensibilitats)». ¿En castellà o en espanyol? Suposo que els que ho pensen s'estimen més dir-li «espanyol»; ai, perdoneu: «español».

· · · ·

Si penseu que tot això són parleries, és que no voleu veure la realitat. Visiteu, si no, per posar un exemple, la pàgina web del Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/cat/index.htm. Si deixem de banda l'estafa enorme que suposa que la possibilitat de traduir el web a les llengües oficials de l'Estat es redueix només a la pàgina inicial, ens adonem que entre les llengües oficials hi ha la hipotètica llengua «valencià», ben separada gràficament del «català», perquè quede clar que no tenen res a veure l'una amb l'altra -i perquè no l'han volguda posar després del francés i de l'anglés. La sorpresa de l'usuari d'una llengua que no siga el català o el valencià, obviant ja la dels usuaris d'aquestes llengües, suposo que deu ser ben gran en cas que haja volgut comparar les dos traduccions. Si ha pogut comprovar que les banderetes són quasi que idèntiques, una volta a la pàgina inicial podrà arribar a la conclusió que entre el valencià i el català la diferència és que el valencià a vegades usa 'y' en comptes de 'i' i que s'adreça a ell («També li suggerim») en comptes d'adreçar-se a vosaltres («També us suggerim»). Hom hauria de dir a eixe usuari que en català i en valencià «Metereología» és «Metereologia» i que existeixen apòstrofs com en francés. Sí, sí: català i valencià són molt pareguts, però són dos llengües diferents. ¿El Ministeri de Medi Ambient -i d'altres- contradiu la definició que la RAE fa de «valenciano» (http://www.rae.es/)? I el Ministeri de Cultura ¿per què no ofereix l'opció de traduir la pàgina a les llengües espanyoles? De cultura lingüística, poca; de política d'anul·lació de llengües, massa.

· · · ·

Si comparem aquest cas amb el del portugués i el gallec, alguna coincidència ens fa pensar que les llengües minoritàries estan per davall dels límits politicoadministratius. D'això es desprén no només que el català, el basc i el gallec són llengües subordinades, de segona fila, sinó que, en cas de pertànyer a circumscripcions administratives diferents, tenen un estatus lingüístic distint. Això ho saben els capitosts espanyols d'antuvi i, ben mirat, l'operació que hem descrit adés és una conseqüència normal i coherent de la seua política lingüística. En l'Estat espanyol les llengües minoritàries estan subordinades de dos maneres:
-En el cas que una llengua estiga dividida entre un estat i una autonomia, la cosa és més fàcil: la divisió la fan des de fora, ja va quallant només amb l'aplicació de la Constitució. En tenim tres casos a l'Estat espanyol: Portugal i Galícia, el País Basc espanyol i Iparralde i Catalunya i la Catalunya nord.
-En el cas que una llengua estiga dividida entre una autonomia i una altra autonomia, dins d'un mateix estat, la divisió és més difícil, perquè no hi la col·laboració d'un altre estat; la divergència l'han de sembrar des de dins. N'hi han dos casos: per un costat, el País Basc i Navarra i, per l'altre, Catalunya, les Illes, l'Aragó i el País Valencià. En aquest darrer cas, l'arma de divisió ha sigut el País València, al qual han atacat des dels inicis de la democràcia, primer amb la famosa "batalla" i després amb la secessió ortogràfica que per sort no va quallar. Tot açò que hem dit més amunt demostra que la batalla, amb motiu del debat lingüístic europeu, tira avant i amb bel·ligerància, aquesta vegada des del Govern central amb l'empara de l'Estatut.

· · · ·

En conclusió, no m'estic de fer saber una diferència conceptual que tothom hauria de tindre en compte: la ideologia política i el nacionalisme lingüístic no tenen res a veure. Si tenim açò en compte, no ha d'estranyar a ningú que totes eixes operacions les haja perpetrat un govern d'esquerres. Que siga d'esquerres no ha de voler dir que tinga més sentiment de cara a les llengües (mireu Josep Borrell). Cal saber destriar dos eixos: u que és d'esquerres o de dretes pot ser nacionalista espanyol o nacionalista català. Les llengües no són de dretes o d'esquerres. I si comparem les tendències nacionalistes de les polítiques valenciana i catalana dels darrers 20 anys, tot quadra: Catalunya ha tingut sempre un govern català, mentre que el País Valencià l'han governat dos partits espanyols federats. Per això al govern d'esquerres del País Valencià no li podem retraure la seua pocatraça a l'hora de redactar l'article seté de l'Estatut; eren coherents.

· · · ·

Crec que el senyor Carod-Rovira no diu res de descabdellat quan afirma que Catalunya ha d'esdevindre un estat per tal que en respecten els seus drets. Potser si l'Estat espanyol haguera respectat els drets lingüístics, els nacionalismes no hagueren tingut tanta força. La llengua no és res més que un altre instrument d'una societat i, davant de l'evidència que a l'Estat espanyol la llengua catalana no li serveix d'instrument, l'única manera que aquesta té de sobreviure -dignament- és que tinga darrere un estat; com a mínim, és així com ho plantegen els estats europeus: el peix gran es menja el menut. Si ERC no cau bé a Madrid no és perquè siga un partit d'esquerres, sinó perquè és un partit nacionalista català de veritat. El nou Estatut català hauria d'anar encaminat cap a la consecució de molts més drets per als catalans, començant pels econòmics; aquesta és l'única manera de repercutir en els drets lingüístics. Mentrestant, els catalanoparlants de València ens mirarem els catalans amb aquella espurneta d'admiració.

Morir dignament

L'"estat del benestar" ha de reconéixer que el benestar d'algunes persones passa per deixar de viure.

Bon dia, món!

Bon dia, món. Em sento com un xiquet acabat de nàixer, amb el benentés que aquesta vegada jo he triat aquesta vida volenterosament. El part ha sigut normal: he plorat, però no d'emoció -que n'hi ha-, sinó d'una al·lèrgia que ja em toca els nassos. He nascut avui, solitàriament però amb l'ajuda d'un "copare", en un piset de València, tot i que ja em tenen assignada una llar en una comarqueta del nord del país, allà pel Maestrat. Si penses que una pàgina com jo no és possible que ocupe un espai geogràfic, et dono una part de raó, però et vull fer veure que, tot i la universalitat d'aquest món, el límit físic existeix: m'han parit en català. Ho sento pel munt d'amics que tinc a Dinamarca, però sé que entendran la meua tara. El cas és que he nascut i no volia estar-me de comunicar-t'ho. En definitva, nasc per la conjuminació de dos casualitats: l'espai que em brinda la societat en què visc i les ganes personals d'expressar bocins d'idees i sentiments que em roseguen a tothora. Et convido a compartir-les i a debatre-les. Rep una salutació cordial. Benvingut.

Catalans poc realistes

Ja ho sabeu, catalans: segons Josep Piqué, la majoria de vosaltres no toqueu de peus a terra. Sigueu realistes: n'hi han que estan bé com estan.

Anunci denunciable

El missatge del darrer anunci televisiu de l'ONCE ara sí que és transparent del tot: per un costat, tal com ja matxaca des dels darrers anuncis, deixa caure que els diners porten la felicitat; per l'altre costat, diu implícitament -però fregant l'explicitació- que la majoria de nosaltres som infeliços. Ja sabeu com ser feliços, ¿no, desgraciats?

Recordatori

Per si algú ho passava per alt, recordo que Fraga està viu.

Fumar

Fumar és injust: els del costat fumen debades.

Partit Partit

Camps/Zaplana, Fraga/5 amics, Aguirre/Gallardón (¿...?).