En un racó del bar

Entro al bar i em demano un café descafeïnat de màquina. Al cap d'un minut i mig, el cambrer ve a la taula del racó on jo era.

—Ací té el seu Estatut valencià.

Com jo temia, a més de descafeïnat, estava aigualit i amarg.

Cor[amb]pus

Van aprovar el corpus del valencià en la setmana de Corpus. Com que no hi ha setmana d'Status, no aprovaran l'estatus del valencià, el qual seguirà en l'statu quo que el mena al the final showdown.

Proposta a Berlanga

«[...] una Copa de l'Amèrica que s'espera a l'estil Bienvenido, Míster Marshall [...]».

Víctor Maceda, «Amb la sabata a la mà», dins El Temps núm. 1093, p. 18.

No dir ni mu

─Mira, una vaca morta.
─Pobra, ja no ho podrà contar.

Ràbia

Fa més ràbia que tindre un pèl enganxat al vel del paladar.

Re-cerca

─¿Quina és l'adreça del Google?

─No ho sé. Cerca-ho al Google.

Anar tort

L'ètica del president de la Diputació de Castelló es mesura pel grau de correcció de la seua vista.

La unanimitat única

Les persones no ens posem mai d'acord unànimament, ni tan sols quan es tracta de posicionar-nos èticament sobre una guerra. Tanmateix, però, encara que parega impossible, durant la curta vida que porto transcorreguda, he trobat una única excepció, i és que la totalitat de la població, més enllà de les seues desavinences, es posa d'acord en la mateixa cosa. Es tracta d'un comentari que tothom, sense excepció, fa unànimament quan jo responc a la requesta sobre el nombre de germans que tinc. Resulta que, quan dic que tinc quatre germans (o siga, que som cinc fills) i que som tots xics, la gent s'avé a fer-ne el mateix comentari: "Pos ta mare deu estar apanyada, pobra!". De Bocins estant, convido tots els sociòlegs perquè s'interessen per aquest fenomen sociològic que tan meravellat em té.